Manifest sobre “Feminisme, Pacifisme i Intel·ligència Artificial”

Per què aquest Manifest?

Tots els organismes internacionals, encapçalats per les Nacions Unides, reconeixen que tot i els avenços en igualtat de gènere que s’han produit en els darrers anys, encara hi ha molta feina a fer i molts passos a donar per part de tota la societat. D’aquí que necessitem assumir les mirades feministes per a la crítica de la desigualtat de gènere i altres formes d’injustícia social. D’altra banda, els mateixos organismes internacionals demanen de forma sistemàtica un alto al foc global immediat i un cessament de les guerres i genocidis a tots els racons del món per centrar-se en la veritable lluita que és el canvi climatic. D’aquí que necessitem el pacifisme per a la crítica de la guerra i altres violències a gran escala. Per tant, el feminisme i el pacifisme comparteixen un terreny comú en la seva lluita contra l’opressió i la violència, tant estructural, cultural com directa, i en la seva promoció d’una societat més justa i equitativa. Les perspectives feministes són conegudes per haver ampliat la comprensió del pacifisme en mostrar com la violència i la guerra estan estretament lligades a les estructures patriarcals de poder, mentre que el pacifisme ha enriquit el feminisme en oferir una visió de resistència noviolenta com a camí cap a la transformació social.

Després d’una sèrie de canvis i conquestes socials durant la segona meitat del segle XX, assistim perplexes a una realitat del segle XXI on els avenços relacionats amb la intel·ligència artificial (IA) no tan sols reflecteixen un biaix de gènere present a la nostra societat, sinó que ho fan d’una forma molt més amplificada i discriminatòria. Per començar, la tecnologia de la IA sovint s’equipara amb el poder dels homes, mentre que altres gèneres es presenten amb menys habilitats tecnològicament i menys interessades que els seus homòlegs masculins. Tenint en compte que aquesta situació reforça les jerarquies i estereotips estructurals de la societat, que es basa en rols de gènere preassignats, correm el perill de perpetuar un eix d’opressió identificat i contestat en les darreres dècades. Per tant, és necessari adoptar un enfocament interseccional que abordi qüestions sobre el gènere, l’edat, l’ètnia, l’estatus socioeconòmic i altres factors determinants, a més d’adoptar un enfocament de governança de la IA basat en els drets humans que tingui en compte la transparència, la responsabilitat i la dignitat humana.

Al mateix temps, la connivència entre la indústria armamentística i el sector de les grans tecnològiques, revela com l’ús de poderosos sistemes d’IA en guerres i conflictes no tan sols planteja una sèrie de qüestions morals i legals sobre la relació entre les persones i les màquines, sinó que revela una capacitat altament destructiva que ens recorda els pitjors episodis del segle XX. En aquest context, cal recordar que més de 30 anys des del final de la guerra freda, els EUA i Rússia mantenen molts dels seus míssils balístics intercontinentals en alerta i, lluny de desmantellar-los, s’estan equipant amb l’ajuda de la IA. Tot això succeeix malgrat la incorporació de les perspectives feministes a les operacions de manteniment de la pau i als discursos de seguretat de les Nacions Unides. Però és evident que també existeix un esforç en la direcció oposada que, entre altres, utilitza la tecnologia com a catalitzador de les seves posicions. L’exemple més clar i actual té lloc a Palestina on, a través del sistema d’IA Lavender, milers de palestins -la majoria dones i nens o persones que no estaven implicades en els combats- estan sent assassinats pels atacs aeris israelians a causa d’un ús de la IA que només accelera la destrucció de la humanitat.

En aquest sentit, les persones, organitzacions i iniciatives que prioritzin una perspectiva feminista i pacifista en l’ús de la IA des del primer dia tenen una major capacitat d’innovació transformadora per reduir i no pas perpetuar conflictes violents i, és clar, per abordar, encara que sigui de forma indirecta, la relació estructural entre el sexisme, la violència i el bel·licisme. Evidentment, això també comporta eliminar l’escletxa de gènere per si sola o combinada amb d’altres dimensions com les centrades en l’origen ètnic, cultural i d’edat, així com en la classe socioeconòmica, la discapacitat o la sexualitat. La centralitat d’aquestes qüestions no tan sols pot afavorir un conjunt de potencialitats de la IA, sinó també una visió de futur de la humanitat menys apocalíptica i molt més positiva, que només serà possible de realitzar mitjançant perspectives feministes i pacifistes. Això requereix una solidaritat interdisciplinària i diàleg entre diversos camps per inspirar esperança i acció, per fomentar una visió compartida que esdevingui més acceptable socialment i que contribueixi a l’assoliment d’objectius comuns. Així, el feminisme i el pacifisme, en un context d’IA, en el seu compromís conjunt per una societat més justa i noviolenta, no només es reforcen mútuament, sinó que també ofereixen un marc potent per desafiar les formes de violència i opressió que persisteixen en el món actual.

Aquest manifest subratlla la necessitat, primer, de que la IA sigui dissenyada i desenvolupada tenint en compte les perspectives feministes i, per tant, que es portin a terme una sèrie d’accions per implementar una representació equitativa segons les dimensions de gènere, edat, ètnia i capacitats diverses, amb especial a les veus silenciades. En segon lloc, s’ha de promoure la pau, evitar la violència i contribuir a la sostenibilitat ambiental amb o sense IA. Tercer, és fonamental detectar, corregir o mitigar els biaixos en els sistemes d’IA  per evitar la discriminació i promoure la igualtat i la justícia social en totes les aplicacions tecnològiques. En quart lloc, cal fomentar una cultura de la transparència al voltant de la IA, amb auditories externes i comitès d’ètica, respectant els drets humans i garantint la seguretat de les dades personals de les persones usuàries. Finalment, és essencial educar en justícia social, drets humans i ètica tecnològica, i fomentar la justícia global de manera més decidida. La realitat social que envolta la IA és, potser, el fenomen més clarament global en l’actualitat, amb les llargues i desiguals cadenes de subministrament, on el paper les empreses transnacionals, la derivada geopolítica en la cursa per la IA i la deslocalització d’una bona part dels impactes mediambientals, ecosocials i socials és cada vegada més visible. Això significa que cal una col·laboració entre països, petites empreses, institucions acadèmiques i organitzacions sense ànim de lucre per garantir una distribució justa dels beneficis de la IA.

Com s’ha elaborat aquest Manifest?

L’elaboració ha seguit tres fases seqüencials: la proposta, la discussió i la seva revisió. El procés participatiu de construcció del manifest es va iniciar amb una fase de proposta on es van identificar i consolidar les experiències prèvies rellevants a través de les organitzacions promotores. En aquesta etapa, es van aportar les idees inicials sobre els continguts que s’havien d’incloure al manifest i es van proposar persones diverses tenint en compte experteses, coneixements i procedències, per tal de validar les idees inicials i obtenir noves propostes per enriquir el document. 

Després de compartir tota aquesta informació sobre la justificació i els principals temes del manifest, es va realitzar una proposta compartida a través d’un diàleg, debat i reflexió conjunta que s’organitzà en diversos grups mitjançant la metodologia de World Café. Aquesta està dissenyada per crear un entorn segur i acollidor en el qual connectar intencionadament múltiples idees i perspectives sobre un tema mitjançant la participació de vàries persones en diverses rondes de converses en grups reduïts. Es tracta d’un format senzill, eficaç i flexible que permet compartir coneixement, abordar les complexitats i els matisos d’un o varis temes, i crear possibilitats d’acció en grups de vàries mides, basant-se en la noció d’intel·ligència grupal. En aquesta segona fase de discussió, es van repartir els temes escollits i es va afavorir la construcció d’aliances interdisciplinàries entre persones que aboguen pel feminisme i el pacifisme en el desenvolupament ètic de la IA, i també d’una agenda comuna que prioritza la no-violència, la justícia i la igualtat en el desenvolupament i el desplegament de tecnologies d’IA. Per això, es van incloure, com a element imprescindible, les aportacions de les ciències socials per tal d’identificar i implementar les evidències científiques d’impacte social, les que milloren les vides de la ciutadania i, alhora, les que protegeixen les persones més vulnerabilitzades. Aquesta fase de discussió en què es van avaluar, debatre i comparar les diferents perspectives obtingudes dels grups focals fou clau per assolir la primera llista de punts del manifest, destacant aquells punts que requerien més consens o una anàlisi més profunda. Evidentment, la discussió també va servir per identificar les àrees de desacord o bé on calia afinar les idees, assegurant que cada aportació fos revisada críticament. Finalment, després de les discussions, es va obrir una tercera fase de revisió participativa, on totes les parts interessades tenen l’oportunitat d’aportar comentaris finals i fer ajustaments al contingut del manifest. Aquesta etapa es centra en garantir que el document resultant sigui inclusiu i representatiu de les diverses veus implicades, i coherent amb els objectius inicials del mateix manifest. L’objectiu d’aquesta darrera part del procés d’elaboració del manifest és acabar amb l’aprovació col·lectiva dels seus continguts, establint una base sòlida i participativa per al seu desplegament futur. 

És per això que animem a totes les parts interessades, des de l’administració pública a la indústria i passant per l’acadèmia i la societat civil, a donar suport al nostre manifest sobre Feminisme, Pacifisme i Intel·ligència Artificial, adherint-se al mateix.

Principis bàsics del Manifest (en 5 punts)

1. Garantir que les perspectives feministes interseccionals donen forma al disseny, desenvolupament i ús de la IA, promovent la justícia, l’equitat i la lluita contra totes les formes d’opressió i discriminació.
2. Promoure el pacifisme en el desenvolupament i l’ús de la IA, prohibint el disseny, venda i ús de sistemes d’IA destinats a armes letals autònomes o qualsevol tecnologia que contribueixi a la violència armada, assegurant que la IA desenvolupi amb un compromís ferm amb la pau i la resolució noviolenta de conflictes.
3. Establir mecanismes de transparència i responsabilitat en l’ús i desenvolupament de la IA, garantint auditories i l’accés a la informació pública sobre dades, metodologies, i algoritmes utilitzats, per tal d’evitar biaixos i promoure una governança democràtica de la IA.
4. Assegurar que els projectes d’IA respecten els drets humans, la pau i la sostenibilitat, evitant les contribucions a conflictes o violència, i prioritzen l’ús d’energies renovables en la infrastructuralització de la IA.
5. Crear iniciatives per augmentar la representació dels grups marginats en el desenvolupament de la IA, oferint recursos, formació i suport, alhora que incorporen l’ètica, la justícia social i la justícia global en l’alfabetització sobre IA.

Els principis detallats del Manifest (en 50 punts)

1. Assegurar que les perspectives feministes interseccionals guiïn les decisions de disseny i funcionalitat de la IA, promocionant la justícia i l’equitat.
2. Utilitzar dades i models que representin equitativament totes les persones i interseccions, evitant la simplificació i estereotipació.
3. Implementar directrius que assegurin que les aplicacions d’IA promoguin la igualtat de gènere i combatin el sexisme, amb especial èmfasi en la protecció de la infància, així com la resta d’eixos d’opressió i discriminació.
4. Fomentar la inclusió de persones racialitzades de diferents procedències i capacitats, enfortint la col·laboració i la innovació responsable en els processos de disseny i desenvolupament de la IA així com en la seva governança.
5. Utilitzar de forma sistemàtica mètodes de detecció i correcció de biaixos per evitar la discriminació de persones a través d’auditories i controls ex-ante i ex-post.
6. Garantir que totes les àrees del desenvolupament de la IA, des de la investigació fins a la comercialització, tinguin una representació més plural i equitativa de gènere, d’edat, ètnica i cultural.
7. Crear espais segurs i accessibles a les comunitats subrepresentades per tal d’expressar i influir a través de les seves opinions en el disseny, desenvolupament i governança de la IA.
8. Desenvolupar iniciatives que proporcionin recursos, formació i suport financer específic a l’emprenedoria de grups sotmesos a discriminació històrica en el camp tecnològic de la IA.
9. Assegurar que cada projecte d’IA es desenvolupi amb un compromís explícit cap a la no agressió o impacte negatiu per a la pau i els drets humans, evitant contribuir a conflictes o violència de qualsevol forma.
10. Incloure cursos i tallers que ensenyin a les persones desenvolupadores d’IA els principis del pacifisme, la noviolència, els drets humans, la no discriminació, la resolució noviolenta de conflictes, així com la importància de considerar-los en tot moment.
11. Establir una prohibició clara en el desenvolupament, venda i ús de sistemes d’IA aplicats a armament que pugui actuar de manera autònoma, per evitar la contribució a la violència armada i a la gestió violenta dels conflictes.
12. Aprofitar la capacitat d’anàlisi de la IA per identificar i alertar sobre potencials situacions de violència o emergències humanitàries tenint en compte el ple exercici dels drets humans.
13. Organitzar fòrums i conferències internacionals que reuneixin persones de diferents àmbits per discutir com la tecnologia d’IA pot ser utilitzada per fomentar la pau i no al contrari, per així prevenir la violència a escala mundial.
14. Encoratjar i donar suport a la creació de coalicions feministes i pacifistes per un desenvolupament i governança de la IA que promogui la igualtat i la resolució noviolenta de conflictes.
15. Establir mecanismes de registre per tal de fer públiques les metodologies, les fonts de dades i els processos d’algorismes utilitzats en tot desenvolupament d’IA.
16. Implementar sistemes que registren cada acció i decisió presa per sistemes d’IA per permetre auditories externes completes.
17. Establir comitès d’ètica independents que revisin i aprovin tots els nous sistemes d’IA per assegurar que estan establerts amb estàndards ètics i de drets humans elevats.
18. Garantir que les persones usuàries tenen control sobre les seves dades i que poden revocar elles mateixes el consentiment en qualsevol moment, incloent-hi les eines necessàries per tal que ho puguin fer les mares, pares o tutors en cas de menors.
19. Aplicar les tecnologies de seguretat més avançades per protegir les dades de les persones usuàries de qualsevol accés o ús no autoritzat.
20. Exigir mesures per a la ciberseguretat feminista per lluitar contra la violència masclista i misògina a les xarxes, per la privacitat d’informació o l’accés igualitari a l’ús, però també al desenvolupament, de la tecnologia.
21. Assegurar que tots els projectes d’IA compleixin amb les lleis vigents i els estàndards ètics més garantistes de protecció de dades a nivell local i internacional.
22. Informar a les persones usuàries quan interactuen amb el contingut generat per IA i explicar les implicacions d’aquesta interacció.
23. Crear un codi de conducta obligatori de responsabilitat civil que totes les persones professionals d’IA hagin de seguir.
24. Implementar processos de validació que assegurin que els productes d’IA compleixin amb tots els requisits legals i tècnics abans d’estar disponibles al mercat.
25. Garantir el compromís amb normativa sobre drets humans i d’IA per tal de protegir i promoure els drets i llibertats de les persones.
26. Analitzar com la IA pot perpetuar o mitigar desigualtats existents i incloure aquesta anàlisi com a part de l’estudi d’impacte per avançar en un ús més just de la tecnologia.
27. Incorporar estudis de cas i exemples reals per il·lustrar com la IA pot afectar de forma diferent segons el context socioeconòmic i cultural. 
28. Articular mecanismes que garanteixin la participació activa de les comunitats afectades per tal que aquestes puguin expressar les seves necessitats i preocupacions, i puguin influir directament en el desenvolupament de la IA.
29. Implementar sistemes que monitoritzin i reportin l’impacte social de la IA amb un enfocament global, especialment en comunitats vulnerabilitzades, i tenint en compte les conseqüències invisibilitzades.
30. Establir lleis que garanteixin compensacions o mesures correctores per a les comunitats que puguin ser negatives impactades per projectes d’IA.
31. Oferir beques i programes de mentoratge dissenyats per augmentar la representació de grups infrarrepresentats en camps tecnològics.
32. Reclamar mesures de respecte dels drets laborals de les persones que treballen en l’entrenament d’aquestes tecnologies, normalment dones a països del Sud global.
33. Crear fòrums regulars on persones professionals de la IA pugui rebre retroalimentació directa del públic i altres grups d’interès.
34. Establir programes que no només ensenyin habilitats tècniques amb la IA, sinó que també promoguin una comprensió i promoció de la justícia social i justícia global.
35. Desenvolupar currículums interdisciplinaris que equipin l’estudiantat amb les eines per abordar qüestions ètiques i de drets humans complexes dins de la tecnologia.
36. Emfatitzar la necessitat de mantenir el control humà sobre les decisions crítiques, especialment en àrees com la justícia penal o la gestió de recursos.
37. Analitzar casos on la IA ha servit tant per promoure la igualtat de gènere com per posar-la en risc, i estratègies per alineament amb aquests moviments.
38. Promoure una visió crítica sobre com la tecnologia és dissenyada i implementada, fomentant una comprensió més profunda de les conseqüències materials amb una visió ecofeminista.
39. Establir una moratòria de centres de dades fins que aquests implementin estratègies d’eficiència energètica i operin amb energies renovables sense monopolització de les mateixes.
40. Prohibir la ubicació de centres de dades en espais i territoris on hi ha una clara i evident sequera i escassetat d’aigua que afecta a les mateixes comunitats que hi viuen i als seus hàbitats naturals.
41. Realitzar avaluacions d’impacte ambiental de manera regular, introduint garanties de compliment en aquestes mateixes a través d’actors independents per a qualsevol nova tecnologia d’IA o actualització.
42. Crear directrius clares que assegurin que les dades utilitzades en IA respecten els drets d’autor i la propietat intel·lectual.
43. Requerir que els programes, actuacions, regulacions o qualsevol tipus d’iniciativa vinculada a la IA incorpori les evidències científiques amb impacte social per prendre decisions científicament informades que contribueixin a la igualtat de gènere i la erradicació de la violència en l’ús de la IA.
44. Promoure pràctiques que minimitzin la petjada de carboni i optimitzin l’ús de recursos en la producció i manteniment de tecnologies d’IA.
45. Requerir que les empreses divulguin l’impacte ambiental de les seves operacions d’IA, el consum d’energia, aigua i les emissions de carboni, de manera que les persones usuàries coneguin l’impacte ambiental del seu ús.
46. Promocionar iniciatives que utilitzin la IA per millorar l’accés a recursos i oportunitats per a comunitats excloses, sense generar noves exclusions digitals.
47. Destinar recursos a projectes d’IA que ofereixen solucions pràctiques a problemes quotidians, com l’optimització de l’eficiència energètica.
48. Promoure col·laboracions internacionals que permetin el flux de coneixements i recursos entre països i cultures, evitant la concentració de saber tecnològic.
49. Establir polítiques que incentivin la participació de petites i mitjanes empreses, startups, institucions acadèmiques i organitzacions sense ànim de lucre en la investigació, monitoratge i el desenvolupament de la IA. 
50. Enfortir organitzacions que treballin en l’àmbit català en la justícia algorítmica i la ciberseguretat des de coordenades feministes, sensibilitzar públics específics (periodistes, educadores, etc.) i promoure la generació de dades feministes amb sistemes d’informació consistents.

A qui va dirigit?

1. Govern i departaments de l’Administració Pública.
2. Organitzacions internacionals que estableixen estàndards i polítiques globals.
3. Organitzacions no governamentals (ONGs).
4. Sindicats i patronal.
5. Empreses tecnològiques.
6. Startups innovadores més petites.
7. Universitats i centres de recerca.
8. Associacions de la indústria en general i de les tech en particular.
9. Associacions de col·legis professionals.
10. Mitjans de comunicació.
11. Fundacions i altres organismes.
12. Organitzacions comunitàries i de base.
13. Empreses dels diferents sectors econòmic
14. Associacions científiques.

Persones adherents

• Adrià Menéndez i Molis. Doctorand UPC – Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari
• Adrià Molina Rodríguez. Investigador Predoctoral en Visió per Computador
• Alba Crespo López. Investigadora predoctoral Universitat de Barcelona
• Albert Sabater. Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya
• Alexandra Lillo. Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya
• Alfons Sabater Coll. Coordinació Àrea Registres Mútua Col·laboradora Seguretat Social
• Alicia de Manuel. Ethical AI Expert Analyst
• Alma D. Calderón López. Sociòloga i investigadora
• Ana Belén Rojo Ojados. ESDAPC, docent d’arts plàstiques i disseny, departament d’humanitats
• Ana Burgués-Freitas. Universidad de Granada
• Anaïs Varo. Universitat de Girona
• Anna Arias Duart. Investigadora
• Anna Escobedo. Universitat de Barcelona
• Anna Pérez Rodríguez. Enginyera treballant al tercer sector
• Anna Sàez Bernal. Politòloga especialitzada en gestió pública
• Anna Sala. Disseny
• Anna Sardà. Teno Educació
• Antonio Madrid. Universitat de Barcelona
• Aquilino Díaz Méndez. Professor jubilat del IES Alfonso II, Oviedo
• Arlet Brufau i Centelles. Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya
• Asturias AEBE
• Atia Cortés Martínez. Investigadora
• Aura Hernández Sabaté. Universitat Autònoma de Barcelona
• Bahar Kılıç Adilçe. Professor adjunt al Departament de Cinema i Televisió
• Beatriz Villarejo. Universitat Autònoma de Barcelona
• Benjamín Menéndez. Docent
• Benjamin Menéndez Martínez. Docent
• Blanca Febré López. Professora Educació Secundaria
• Carla Illas Jorba
• Carles Planas. El Periódico
• Carles Serrat Piè. Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTECH
• Carlos Bajo. Oxfam
• Carmen José Villarreal Redón. Educadora Social
• Carmen Ripoll Ribera. Professora de Cicles Formatius F.P.
• Carol Romero. Decidim.org
• Carolina Grau del Valle. Universitat de València
• Claudia Hereu Rico. Recerca
• Cristina Pulido. Universitat Autònoma de Barcelona
• Cristina Sanchez. Universitat de Girona
• Cynthia. Enginyera
• Dario Castañé. Rizoma
• David Blanco de Tena-Dávila. Professor – investigador. Universitat Internacional de Catalunya
• EA Lluvia D’amore González Gallizio. Pedagoga, Docent FP
• EduAlter
• Elisenda Gozalo Salellas. Docent. Institut Obert de Catalunya
• Enric Senabre Hidalgo. Universitat de Barcelona
• Escola Camí del Cros
• Esther Roca Campos. Profesora e Investigadora Universitaria
• Francisco Orgilés Pérez. Mestre d’Educació Primària
• Frederic Guerrero-Solé Universitat Pompeu Fabra, +RAIN Film Festival
• Gemma Pedret Fontova. UPC
• Gina Tost Faus. Especialista en tecnologia i innovació
• Giovanna Lara Professora – investigadora
• GRBIOIO. Grup de Recerca en Bioestadística i Bioinformàtica
• Guadalupe Gómez Melis. Universitat Politècnica de Catalunya. Catedràtica d’Estadística i Investigació Operativa i membre del Comitè d’Ètica
• Guillermo Legorburo Torres. Universitat Internacional de València
• Guiomar Rovira. Universitat de Girona
• Hector Garcia Morales. Físic i Comunicador científic
• Héctor Martínez Romero. Assessor pedagògic
• IRIS AEBE Associació Educativa Basada en Evidències científiques
• Jaume Feliu. Docent
• Joan Manuel del Pozo Àlvarez. Pofessor emèrit de la UdG
• Joan Solé Pla. Universitat de Girona PDI
• Joana Sabater Castelló. Estudiant de biotecnologia
• Jordi Ascensi Sala. Andorra Recerca i Innovació, membre del Bureau del Comitè d’IA del Consell d’Europa
• Jordi Manuel Antolí Martínez. Professor i investigador universitari. Universitat d’Alacant
• Jordi Moner Roma. Docent
• Jordi Ocaña Rebull. Professor d’universitat jubilat
• Jose Manuel Bobadilla Gómez. Sociòleg de la ciència i la tecnologia
• Josep Àngel Guimerà. Universitat Autònoma de Barcelona
• Josep Maria Canal. VIU / Universitat de València
• Judith Membrives i Llorens. Investigadora
• Karlos Castilla. Institut de Drets Humans de Catalunya
• Karma Peiró. Periodista independent
• La Consultoria Social
• La família digital
• Lafede.cat – Organitzacions per la Justícia Global
• Laia Abelló. Tècnica de comunicació
• Laia Orozco Joan, Cap Laboratori d’Equitat Digital Fundació Jaume Bofill
• Laia Riera Armengol. Metgessa de família
• Laia Serra. Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona
• Lena de Botton. Universitat de Barcelona
• Lídia Arroyo. Professora Universitat Autònoma de Barcelona
• Lidia Bordanoba. Estudiant de doctorat
• Lídia Puigvert. Universitat de Barcelona
• Liliana Arroyo. Especialista en innovació digital i impacte social
• Lola S. Almendros. Postdoctoral Researcher STS Studies
• Lucía Gallego. Euskal Herriko Unibersitatea UPV/EHU
• Luisa Herreras Blanco. Profesora secundaria
• Magdalena Camps Pardo. Mestra  
• Manel Soengas i Núñez. Educació. Àrea TIC
• Mar Joanpere Foraster. Universitat Rovira i Virgili
• Marc Carulla. Universitat de Barcelona
• Marc González Pedret. Dietista-Nutricionista. Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya
• Margarida Romero. Universitat Internacional de Catalunya
• María Carmen Rufete López. Educadora infantil UPV
• María Eugenia. Investigadora
• Maria Lacueva Lorenz. Universitat Oberta de Catalunya 
• Maria Marfil Gutiérrez. Estudiant sociologia
• María Paz Anderson Madariaga. FACEPA
• Marta Galceran. CIDOB
• Marta Martinez Canal. Estratega de continguts digitals
• Marta Soler Gallart. Universitat de Barcelona
• Marttina Breittmayer. Estudiant
• Mercè Gisbert Cervera. Universitat Rovira i Virgili
• Miguel Rebollo Pedruelo. Universitat Politècnica de València
• Miquel Rubio. Informàtic
• Montse Bosch. Universitat Politècnica de Catalunya. Comitè Ètica Montserrat Clua Universitat Autònoma de Barcelona
• Nadia Zougagh. Estudiant de Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració
• Nia Soler. Il·lustradora i escriptora
• Nagla Rizk. Profesor d’Economia i Director d’Accessos al Coneixement par al Desenvolupament, Escola de Negocis Onsi Sawiris, Universitat Americana de El Cairo.
• Núria Espuny Salvadó. Enginyera
• Núria Marín García. Docent Olga Serradell Universitat Autònoma de Barcelona
• Olivia Blanchard. Consultora i investigadora
• Oriol Rios Gonzalez. Universitat Rovira i Virgili
• Oxfam Intermón
• Patrícia Ventura. Investigadora i consultora independent
• Paula Petrone. Barcelona Institute for Global Health
• Paulina Sicius.
• Pedro Cárcamo Petridis. PhD (c), Universitat de Barcelona
• Pere Pèries Escòlies. Compositor i dramaturg
• Pilar Morera Basuldo. Universitat de Girona
• Rafael López Vidal. Llibreter
• Ramon López de Mántaras Badia. Professor d’Investigació emèrit del CSIC i membre de l’Institut d’Estudis Catalans
• Raquel Aguilar Mora. Professora 
• Reis Gallego Perales. Professora d’FPi estudiant de màster de e-learning
• Roger Campdepadrós Cullell. Universitat de Girona
• Rommy Morales – Olivares. Universitat de Barcelona
• Rosa Cuscó Martinez. Comunicació
• Rosa Garvín Fernández. Docent jubilada
• Rubén Rodríguez Llopis. Mestre
• Sandra González Campos. Optometrista
• Sandra Montserrat Buendia. Universitat d’Alacant
• Sara Carbonell Sevilla. Professora Universitat de València
• Sergi Luque Manjón. Docent
• Silvia Rueda Pascual. Ingeniera Informática
• Sílvia Simon Rabasseda. IQCC, Universitat de Girona
• Societat Catalana d’Estadística (SoCE)
• Susana Gómez Bretones. Professora d’Educació Primària
• Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
• Teresa López-Pellisa. Laboratori d’Estudis del Futur. Universitat de Alcalá
• Teresa Sordé Martí. Universitat Autònoma de Barcelona
• Teresa Vázquez Peris. Docent
• Thais Ruiz de Alda. Tecnòloga. Fundadora de Digitalfems
• Toni Bertólez Martínez. Investigador predoctoral en Física
• Ulises Cortés. Universitat Politècnica de Catalunya. Catedràtic d’Intel·ligència Artificial
• Vanessa Monar del Castillo. Docent
• Vicenç Casas Sagarra. Enginyer i docent
• Víctor Manuel Marí Sáez. Universidad de Cádiz
• White Rose Research Center. Social Impact of Education, Feminism, Masculinities and Overcoming Gender-based Violence
• Xavier Cardona Iguacen. Metge bioeticista
• Xiana Bueno. Investigadora ,Escola de Salut Pública, Indiana University